L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE BARRULLES
CAPAFONTS (Baix Camp)
Al Nord-est del terme de Capafonts, la serra del Bosc de Poblet baixa en fort pendent fins el Brugent. Una sèrie de contraforts, anomenats “picons”, formen la línia de contacte amb el congost per on circula el riu. A la part nord d’un d’aquests, el del Balanyà, al peu de la muntanyeta, envoltada de castanyers enormes, boscos i antics conreus, es troba l’edifici i les instal·lacions annexes de l’ermita de Barrulles. Al davant, mirant cap el nord, els costers s’alcen violents fins els límits del pla de la Gallarda i del Bosc de Poblet. A l’Est, el coll de la Inglesa i les Clotes marquen la transició cap a la vall mitjana del Brugent, al clot de Mas d’en Toni. I cap a ponent, el coll de Mont-ral comunica amb el barranc de les Ferradures. Per tot arreu es barregen el verd dels pins, les alzines i els castanyers que es resisteixen a morir amb els colors foscos del sauló i les pissarres.
Fins ara fa pocs anys el lloc era conreat, amb avellaners, vinyes i castanyers, que ocupaven el terreny fins a una alçària respectable. A la part superior, o en els llocs on la topografia esquerpa o la manca de sòl feia impossible el cultius, hi havia un bosc espès de pins i sobretot alzines. Actualment, tot és abandonat, amb la qual cosa el terreny retorna al seu estat natural.
L’ermita es troba a uns dos quilòmetres del poble, en direcció nord-est. Una pista en bon estat i encimentada en alguns trams permet l’accés a tot tipus de vehicles.
L’edifici consta d’una sola nau d'una dotzena de metres de llargària per gairebé vuit d’amplària, amb parets de maçoneria. Una petita capella lateral, feta de carreus, amb arcades apuntades i volta de canó, mostra l’estil romànic de la primitiva construcció.
L’interior és senzill, no hi ha ornaments. Una pica romànica de pedra, de mig metre de diàmetre, és un altre element indicador de l’estil de la primitiva construcció.
Al fons, darrera l’altar i elevat per sobre del presbiteri, hi ha una reproducció de la imatge de la Mare de Déu: l’original, d’alabastre policromat data del segle XV, i es pot admirar a l’església parroquial de Capafonts.
La façana és de pedra picada i consta de la porta d’arcada de mig punt, una finestra a cada costat i una espadanya amb campana.
Al davant de l’edifici hi ha una petita esplanada, enllosada parcialment amb pedra del país. I al peu de les escales que condueixen fins l’esplanada hi ha una font amb una pica de pedra: és la del baptisteri de l’església de Capafonts, la qual fou substituïda i col·locada en l’actual emplaçament quan es feu la restauració de l’ermita. Al costat hi ha un centre de colònies que fa alguns anys funcionava a l’estiu, amb les instal·lacions pròpies per aquest tipus d’activitats: cuina, magatzem, taules i bancs coberts, dipòsit i canalització d’aigua, zona d’acampada, etc.
L’origen de l’ermita cal situar-lo en el segle XII, i el seu nom consta en un document del 1225. Molt probablement fou abandonada durant la segona meitat del segle XIX, amb la desamortització de Madoz i així restà fins l’any 1956 en què fou reconstruïda. A la restauració hi participà la gent del poble, que aportaren sobretot el seu treball, fins que l’any següent tingué lloc la inauguració solemne del nou edifici.
A l’ermita es fa l’aplec organitzat per l’Associació de Dones Verge de Barrulles el dia de la Pasqua de Pentecosta. Ocasionalment s’hi celebra alguna boda, o bé hi ha acampada. En totes les èpoques de l’any es destí de molts excursionistes i gent del poble, perquè es tracta d’un dels llocs amb més encís del terme. Per els capafontins, l’ermita de Barrulles és quelcom propi, forma part del patrimoni històric col·lectiu i constitueix un dels signes d’identitat.
Diego López
